dimecres, de novembre 12, 2008

Es Vedrà



"Finestres de sa Torre d'es Savinar"
5 d'agost de 2008
Olympus E-500, Zuiko 14-54
HDR




"Vistes des de la Torre d'es Savinar"
5 d'agost de 2008
Olympus E-500, Zuiko 14-54
HDR




"Desperta Es Vedrà"
5 d'agost de 2008
Olympus E-500, Zuiko 14-54
HDR




"A l'alba d'es Vedrà i la torre d'es Savinar"
5 d'agost de 2008
Olympus E-500, Zuiko 14-54
HDR




"L'alba d'Es Vedrà"
5 d'agost de 2008
Olympus E-500, Zuiko 14-54
HDR

El contrapunt perfecte a aquesta finestra l'ha fet el
meu amic "Setembre Negre" i el vull compartir amb tots vosaltres.

Amb es Vedrà m'ha vingut al cap la cançó popular eivissenca musicada pels Uc: An es Vedrà vaig 'nar.


An es Vedrà vaig ‘nar
Uc – En aquesta illa tan pobra


An es Vedrà vaig’nar
es quatre de juliol,
a pescar a encesa
dalt de tot d’es cimerol.
I vaig pescar un anfós
que era color de fang,
i quan ell em va vore
es va tornar tot blanc.
Li faltaven casi totes
ses dents des primer pis,
un ui color de guix
i s’espina d’enmig.
Amb una paraula,
era un arquet de violí,
i quan ell em va vore
es va tornar un molí.

No ho digues, que plovia;
no ho digues, que fes neu,
que si no s’enfadarà
don Bartomeu.

I cansat de pescar,
me’n vaig anar a caçar
teulats, coloms, perdius,
per poder fer es dinar.
I vaig baixar des Freus
amb un dolor de peus
que en tot es dia
ja no vaig menjar fideus.
I vaig passar tres dies
com un turista anglès:
vent arrancar marès
i vent ballar pagès.
I en vaig tenir bé prou
amb tot això que us he contat,
que no vaig esperar
a menjar cuinat.

Vui nesples confitades,
Vui nesples i peix frit,
Que si no me moriré embadalit.

No ho digues, que plovia;
no ho digues, que fes neu,
que si no s’enfadarà
don Bartomeu.

Popular

8 comentaris:

Unknown ha dit...

Espectacular, m'encanten les fotos en HDR.

Com va explicar un fotograf en una classe...

"Una imatge pot reproduir la realitat, però si una imatge deixa intuir la realitat, la imatge pren una altra dimensió"

Tino Soriano

Espero més imatges!

Fins aviat!

Anònim ha dit...

Hola Jordi.

Preciosas todas las fotos, estoy gratamente impresionado.
Yo espero poder dar el salto estas Navidades a una reflex digital y jubilar la compacta, y así espero llegar a vuestra altura, jejeje.

Un cordial saludo.

Unknown ha dit...

Juan, para conseguir esas fotos se necesita un poco de retoque fotografico, busca por internet fotos en HDR. Y veras que cosas encuentras... ;)

Anònim ha dit...

Hola Tino.
No, si fotos en HDR ya llevo unas cuantas, jejeje, pero con la compacta no puedo llegar a lo que consigue por ejemplo Jordi.

Te dejo este link por si quieres dejarme tus impresiones:

http://www.flickr.com/photos/juanpacheco/sets/72157606855483976/

Un cordial saludo

Jordi Gavaldà ha dit...

Hola Tino y Juan, gracias por vuestros comentarios. Juan no te infravalores con tus resultados, resulta que ¡a todos nos gusta la mujer del vecino!, cada uno mira este mundo desde su prisma y le gusta ver prismas diferentes, a veces pasas cientos de veces por un sitio y cuando ves como lo captan otros te sorprende de no haber visto nunca lo mismo... aquí esta la belleza de cada rincón, cada cual sabe encontrar ese rincón mágico para los demás. He visitado tu blog y me parece fantástico, he visitado tu colección en Flickr y tres cuartos de lo mismo. Por cierto Tino, gràcias a Juan he conocido tu identidad, gracias por tus comentarios y realmente hay maravillas en HDR, por ejemplo Andreu Vicens en su blog "Mallorca, la meva terra" (http://cafate.blogspot.com) o Highton-Ridley (http://www.higton-ridley.co.uk), de hecho fueron estas dos personas las que me animaron a entrar en el mundo del HDR. Esta técnica me permite expresar mejor los sentimientos que me produce cada imagen, recordemos que un sensor digital no tiene el rango dinamico que tiene el ojo humano, y además, cada imagen va acompañada de un estado de ánimo, de un conjunto de percepciones sensoriales (tacto, olfato, oido,...)etc,etc,.. una imagen no deja de ser puro instinto....

Un abrazo.

Jordi

Unknown ha dit...

Bueno, no soy Tino Soriano, mi nombre es Xavi Ruiz. Esa reflexion la dio este estupendo fotografo.

Les imatges del Flickr m'han agradat molt.

Espero que tots seguiu aixi!

Espero començar a penjar fotos al meu Flickr, ja penjare el link!

Adeu!

Setembre Negre ha dit...

Fas unes fotos senzillament sublims! Felicitats un cop més!

Amb es Vedrà m'ha vingut al cap la cançó popular eivissenca musicada pels Uc: An es Vedrà vaig 'nar.

An es Vedrà vaig ‘nar
Uc – En aquesta illa tan pobra

An es Vedrà vaig’nar
es quatre de juliol,
a pescar a encesa
dalt de tot d’es cimerol.
I vaig pescar un anfós
que era color de fang,
i quan ell em va vore
es va tornar tot blanc.
Li faltaven casi totes
ses dents des primer pis,
un ui color de guix
i s’espina d’enmig.
Amb una paraula,
era un arquet de violí,
i quan ell em va vore
es va tornar un molí.

No ho digues, que plovia;
no ho digues, que fes neu,
que si no s’enfadarà
don Bartomeu.

I cansat de pescar,
me’n vaig anar a caçar
teulats, coloms, perdius,
per poder fer es dinar.
I vaig baixar des Freus
amb un dolor de peus
que en tot es dia
ja no vaig menjar fideus.
I vaig passar tres dies
com un turista anglès:
vent arrancar marès
i vent ballar pagès.
I en vaig tenir bé prou
amb tot això que us he contat,
que no vaig esperar
a menjar cuinat.
Vui nesples confitades,
Vui nesples i peix frit,
Que si no me moriré embadalit.

No ho digues, que plovia;
no ho digues, que fes neu,
que si no s’enfadarà
don Bartomeu.

Popular

David Soler ha dit...

Hola Jordi,

M'encanten aquests farallons rocosos. Són el reflex de la batalla a llarg termini entre la terra i el mar, testimoni de mil batalles tempestuoses que van desgastant a poc a poc les roques, fent que les illes siguin cada cop més i més petites...

Una abraçada. David.